Marc

És que no puc viure perque t'enyoro
i no puc morir-me perquè t'estimo.
J.L.Borges

dimarts, 24 de març del 2009

Il.lusió




Fa molt de temps que penso en tornar a escriure al blog, però se'm fa difícil compartir els meus pensaments i sentiments així de manera oberta. També se'm fa molt difícil viure sense tu Marc, aixecar-me cada dia, plovent, nuvolat o amb un sol blau o un cel radiant i començar a fer les feines de cada dia sense tu. A vegades sembla que arrossegui una xarxa amb pedres perque tot és lent i amb poca il.lusió. Dic poca perque quan s'aixequen la Clàudia i l'Alba amb aquella cara de son i aquell petó de bon dia, somric i em fa il.lusió veure-les felices, que tot els hi surti bé, estimar-les com es mereixen i oferir-lis tot el que pugui donar-lis.
M'encanta veure com riuen i com juguen i penso que ojalà estessis tu Marc i us pugués veure jugant, rient o barallant-vos tots tres.
Es veritat que et tinc en el meu pensament en totes les coses que faig dia a dia, encara que no parli gaire de tu amb la gent perque es violenta una mica. Tampoc en tinc necessitat. tu ja hi ets entre la gent que t'estima, com a casa, que hi ets de forma natural i en els moments del dia que estic sola tu estàs allà, és la meva vida secreta.
L'altre dia la Clàudia em va dir que tenia la sensació que tota la vida és com un somni.

5 comentaris:

Anna ha dit...

Ostres Fanny, que bonic... Jo també tinc la sensació que la vida és un somni, sempre l'he tinguda... però crec que podem viure un bonic somni pensant que quan acabi tornarem a LA REALITAT amb tots aquells a qui tant hem estimat...
Vaig llegir l'altre dia una frase que em va impactar molt: NO HAY MAS MUERTE QUE LA AUSENCIA DE AMOR. Jo també ho crec...
Petonets dolcets!
Anna

Anònim ha dit...

Fanny, Manel.

Quin nano més guapo. No havia vist mai cap foto seva. Guapíssim, quins 3 fills mes preciosos que teniu.
No deixo de pensar en vosaltres, en la Claudia i l,Alba i en les estades junts al Sergi i Aina a Can Eva.
Espero tornar a veure-us aviat .
Un peto molt molt for de la Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)

MARINA. ha dit...

Estimada fanny:
T´entenc quan expliques que no et fa massa falta estar parlant amb tothom des teu"MARC", doncs qui l´ha estimat i nosatrus , en el nostre interior hi
parlem sempre amb ells , cada moment , ja els portem dins aquest interior, que a mi també em don la sensació que , ÉS MORT .
Fanny , t énvii moltes forçes que és el que necessitem
per seguir ...poc a poc...
Si tot va bé , ens veurem a ca n ´eva...
petons mimosoa a l´alba , la claudia i en manel...
els més especials ..els envii fins el més enllà
per els nostres "MARCS", que van fer que sa nostre vida fos completa..
marina

marina ha dit...

UN PETÓ MOLT FORT DESDE CADAQUÈS,
PENSEM MOLT AMB VOSATRES.
LA SANDRA TÈ GANES DE VEURE LA CLÀUDIA,I L ´ALBA
QUE GRANS DEUEN ESTAR !

MARINA

Neus ha dit...

Hola Manel i Fanny, sóc la Neus, mare d'en Jordi Planas, anava al cole amb el Marc. Fa temps vaig trobar el blog i el vaig trobar molt maco i molt necessari per tots els que trobem a faltar tan el Marc. Quan passo per aquell carrer em ve una cosa a l'estomac que no puc aturar. Ja sé que hauria d'estar acostumada, però sempre em recordo d'ell, i penso quina putada. Demà fa 4 anys, tan i tan poc... Sé que no us puc consolar, però penseu que el tenim molt present i que els nanos i nosaltres ens recordem molt de vosaltres. No esteu sols. Una abraçada, Neus

 

blogger templates | Make Money Online