Fa dos anys vam anar al Tibidabo, hi haviem anat moltes vegades perque ens vam treure un carnet d'un any. Aquest dia, era l'últim que anàvem doncs ja ens caducava el carnet, ell no hi volia anar, es volia quedar a casa jugant a l'ordinador. El vaig convèncer d'anar-hi i ens ho vam passar molt bé, gairebé no hi havia gent i vam pujar a tot el que voliem molts i molts cops fins que van tancar, als gronxadors, al tren de la bruixa, a l'atalaia, als troncs d'aigua. Ens vam fer un tip de riure.
Marc
És que no puc viure perque t'enyoro
i no puc morir-me perquè t'estimo.
J.L.Borges
i no puc morir-me perquè t'estimo.
J.L.Borges
diumenge, 16 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Marc tastimem molt nosaltres
ens ho estem pasant molt
bé Marc.La mama sempre diu
Marc i tembé sempre resa
per tu Marc.
Estimats Fanny i Manel, el Natxo m'ha passat aquesta tarda l'adreça del Blog i amb moltes ganes m'he posat a mirar-lo...m'he quedat impressionada...el conèixer físicament el vostre fill m'ha impressionat...havíem parlat d'ell, però en posar cara i ulls m'ha retornat a la duresa que és perdre lo físic.Si poguéssim sols viure l'essència de les persones quan marxessin no seria tant dur l'impacte perquè l'essència seguiria immutable.Això és el que faig amb el David, sentir l'essència molt a prop i despendre'm de lo físic...però a vegades costa...
Us felicito pel Blog, el que hi dieu és tant enriquidor per a nosaltres que ens ajuda molt.
Petonets i fins aviat
anna
Publica un comentari a l'entrada