Avui és 24 de maig. He pres la decisició de canviar. He estat, estic vivint la pèrdua física del meu fill amb molt dolor, tancanme amb mi mateixa i sense voler saber gairebé res de ningú. Però ara crec que això no és bo ni per mi ni per tu Marc. Per respecte a tu no puc viure amb tan dolor. Després de meditar-ho molt he decidit buscar ajuda, ajuda per desbloquejar-me, per expressar el meu profund dolor i poder canalitzar-lo, no que ell s'apoderi de mi, de la meva ment i del meu cos i em paralitzi. Sempre he pensat que qualsevol mort d'un ésser estimat és molt dura, però la diferència que hi ha amb la pèrdua d'un fill, i ho dic des de la meva experiència, és que et morts per dins. Això que dic jo ho visc, realment sento una buidor interior, com si alguna cosa dins meu estés gangrenada. Dos dies abans que el Marc se n'anés em va preguntar "mama que faries si jo em morís abans que tu?" jo li vaig dir que no hi pensés en això treient importància, ell em va parar i em va insistir amb la mateixa pregunta afegint que m'ho preguntava de veritat, jo una mica sorpresa li vaig dir que si ell es morís jo també em moriria perque no podria viure sense ell però vaig afegir "però Marc no et preocupis això no passarà mai, quan jo em morí tu al menys viuràs 30 o 40 anys més sense mi". Ell es va posar a riure i em va dir que m'estimava molt. Tinc molt present aquesta conversa, ... I et vaig dir la veritat Marc, una part molt important de mi se n'ha anat amb tú, i vull viure el que em queda aqui sense resignació, vull fer coses per apropar-me més a tu, per sentir-te amb alegria, per pensar en tu només amb AMOR i sense tan dolor. T'estimo Marc.
1 comentari:
Estimats Fanny i Manel.
Estic francament impressionat per aquest escrit. Primer perquè dóna molt per pensar i d'alguna manera, em proporciona molt, molt consol. Sembla un senyal clar que el Marc, de manera inconscient sabia el que estava a punt de succeir.
També per la dignitat que traspua d'aquestes paraules, per la vostra actitud decidida, per l'homenatge al Marc.
Us admiro molt. Quasi sempre esteu en silenci, escoltant amb respecte i interès. I les poques vegades que us decidiu a parlar, jo personalment trobo que hi ha una riquesa immensa dins vostre. Ho dic de debò. I estic molt espernaçat de poder compartir els nostres camins.
Un petó des de St.Quirze, amics.
PS: Ahir vam conèixer l'Angels Ponsa. Ens va parlar molt bé de vosaltres i ens va demanar que us donéssim els seus records.
Publica un comentari a l'entrada