Fa molt de temps que penso en tornar a escriure al blog, però se'm fa difícil compartir els meus pensaments i sentiments així de manera oberta. També se'm fa molt difícil viure sense tu Marc, aixecar-me cada dia, plovent, nuvolat o amb un sol blau o un cel radiant i començar a fer les feines de cada dia sense tu. A vegades sembla que arrossegui una xarxa amb pedres perque tot és lent i amb poca il.lusió. Dic poca perque quan s'aixequen la Clàudia i l'Alba amb aquella cara de son i aquell petó de bon dia, somric i em fa il.lusió veure-les felices, que tot els hi surti bé, estimar-les com es mereixen i oferir-lis tot el que pugui donar-lis.
M'encanta veure com riuen i com juguen i penso que ojalà estessis tu Marc i us pugués veure jugant, rient o barallant-vos tots tres.
Es veritat que et tinc en el meu pensament en totes les coses que faig dia a dia, encara que no parli gaire de tu amb la gent perque es violenta una mica. Tampoc en tinc necessitat. tu ja hi ets entre la gent que t'estima, com a casa, que hi ets de forma natural i en els moments del dia que estic sola tu estàs allà, és la meva vida secreta.
L'altre dia la Clàudia em va dir que tenia la sensació que tota la vida és com un somni.
M'encanta veure com riuen i com juguen i penso que ojalà estessis tu Marc i us pugués veure jugant, rient o barallant-vos tots tres.
Es veritat que et tinc en el meu pensament en totes les coses que faig dia a dia, encara que no parli gaire de tu amb la gent perque es violenta una mica. Tampoc en tinc necessitat. tu ja hi ets entre la gent que t'estima, com a casa, que hi ets de forma natural i en els moments del dia que estic sola tu estàs allà, és la meva vida secreta.
L'altre dia la Clàudia em va dir que tenia la sensació que tota la vida és com un somni.